Blog
Articles, comentaris, teories...

Quan llegim una plana d’una revista tots els elements que fan possible aquesta lectura no han estat col·locats sobre el plànol de forma gratuïta

La disposició del text, de les imatges, dels elements visibles i no visibles, la separació dels mots, els marges, la distància entre línies, la justificació…, és fruit d’estudiar, definir i experimentar amb tots ells. És un llarg procés d’experimentació. Tot això és part de la Tipografia.

La tipografia és l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils o planxes de diversos materials, fosos o gravats en relleu que són aplicats a pressió damunt de diferents suports, com pot ser el paper. El taller on hom imprimeix porta el nom de tipografia.

La tipografia ens recorda aquell professional que componia la caixa on eren els tipus mòbils.

Tipografia

Aquest professional era el caixista, compositor tipogràfic, caixista tipògraf, linotipista o simplement tipògraf.

L'operari quan componia el tipògraf amb els caràcters individuals, agafava lletra per lletra, les disposava en files, formant paraules, línies i paràgrafs, component el text per imprimir mitjançant l'aplicació de les regles tipogràfiques i ortogràfiques.

Aquestes paraules eren disposades en regles longitudinals i columnes iguals, amb els marges al voltant del text uniformes per crear les caixes llestes per a imprimir amb una estructura coherent i equilibrada.

Els tallers de tipografia estan dividits en seccions: Caixes per compondre, màquines per impressió i l'enquadernació, l'art final del producte.

Aquestes caixes eren l’herència de l’era Gutenberg, creador del nou concepte de reproducció d’impresos amb els caràcters mòbils, desenvolupant d’aquesta manera la tipografia.

Després aquests tipògrafs es van especialitzar en composicions més complexes, de tipus comercials i de fantasia.

Ara amb les noves tecnologies la tipografia ha sofert canvis radicals. Si abans no es podien solapar les lletres, per la seva impossibilitat material, ara amb els ordinadors es poden solapar, desplaçar... 

Distorsions tipogràfiques
Mateixa lletra amb diferents distorsions tipogràfiques

En l’actualitat la tipografia està referenciada cap als caràcters, les lletres, deixant per la compaginació aquella feina d’agafar lletra per lletra i col·locar-la en el seu lloc.

 

Tipografia i Composició

Tipografia:

Per tant quan ens referim a la Tipografia ho fem tractant de les lletres, símbols, números, en relació amb la seva mida, el seu disseny, la seva forma i la seva llegibilitat.

Mosaic tipogràfic
Paraules que defineixen la Tipografia amb un mosaic d'elles

Composició:

Mentre que dels elements combinats, lletres, imatges, columnes, quadrícula... en el plànol, parlem de Composició.

Recordem l'evolució històrica des de la composició manual seguint per la composició automatitzada, fins l'autoedició.

Combinació dels elements gràfics
Combinació d’elements gràfics visibles i amb els no visibles

Així, per exemple, hem passat de la lletra al símbol en la tipografia creativa, on el caràcter i text no té la funció de ser llegit. Té una funció de veure-ho, passa de ser considerada lletra a ser imatge.

Cal tenir sempre present, que serveix tant abans com ara, que la tipografia i la composició ben presentades serveixen perquè el lector navegui per la informació correctament com el dissenyador hagi establert segons els seus objectius.

La tipografia és l'única eina exclusiva del disseny gràfic, d'altres com la forma, el color o la composició són comuns a altres disciplines artístiques-creatives.