Blog
Articles, comentaris, teories...

D’on prové el format de paper? Què és un A4? Hi ha una mesura estàndard?

Aquestes i d’altres preguntes tenen com a resposta l’estàndard basat en la definició donada en l’any 1922: La norma DIN (Deustcher Industrie Normen –DIN-: Normes de la Indústria Alemanya).

En 1975 es canvia el nom pel de Deutsches Institut für Normung -DIN- (Institut Alemany de Normalització).

L’enginyer que va desenvolupar aquest estàndard va ser el berlinès Walter Porstmann.

La norma alemanya és la base del seu equivalent internacional ISO 216 de l’Organització Internacional per a l’Estandardització. Estàndard adoptat per la majoria dels països, ja que en els EUA i a Canadà encara hi ha d’altres sistemes tradicionals.

Quina és la seva finalitat?

La idea del format és d'aprofitar el paper al màxim.

Quins DIN hi ha i quin és l’estàndard?

Hi ha DIN A, DIN B i DIN C

L’estàndard és el DIN A

DIN A

  • Tots els formats de la sèrie són rectangles dinàmics.
  • Compleixen la condició dels dinàmics:
    • Costat Major / Costat Menor = √2
  • Totes les mides de la sèrie parteixen d’una subdivisió de la mida major.
  • Aquesta mida major és un rectangle A0 amb mesura de superfície d’1 m2
  • Cada subdivisió és numera de forma creixent: A1, A2, A3, A4, A5, A6.
  • Els números 1, 2... especifiquen els plecs realitzats per aconseguir la mesura:
    • A4 són 4 plecs de l’A0.

Els impresos

Les mesures dels formats d’impresos, sobres, bosses, publicacions, etc., es fixen generalment en les normes següents:

  • DIN A: Llibres. Revistes. Catàlegs. Fullets. Publicacions Corporatives. Carta. Targetes. Formularis. Pòsters.
  • DIN B: Llibres. Diaris. Cartells. Murals. Targetes. Impresos ja prefabricats: Sobres i Bosses.
  • DIN C: Sobres per a cartes A4.